Per nosaltres va ser una nova experiència atravessar la marina (el bosc) i trobar-nos una alzina tan gran. A nosaltres mos va agradar molt,va ser cosa guai i explèndida.Quan veus aquella alzina tan gran i meravellosa que té 500 o 600 anys l'has de respectar, fins i tot te dona ganes de fer-ho.Quan havíem berenat i podíem jugar me vaig fixar en que l'alzina té un cor dins seu, pequè la vaig tocar i me vaig emocionar,de que té una vida igual que la nostra.
Va ser per jo un camí nou ,perquè no hi havia passat mai i el vaig trobar preciós.
De tornada, per la carretera que ens duria fins a Alaior,va ser vergonyós trobar tanta bruticia i porqueria a la vorera de la carretera: bosses,plàstics,cartrons,brics,llaunes,vidres,etc...
No hay comentarios:
Publicar un comentario